20/10: La llei de la selva

EscriptorEstà tornant a passar. A Matadepera, a Sant Iscle... Arriba un grup de persones a un poble amb l’objectiu de trencar la convivència: fan malbé coses que tenen propietaris legítims, trenquen mobiliari urbà... Si algú els ho retreu o en vol deixar testimoni, l’agredeixen. És tan evident que el que fan és pervers i vergonyós que ho fan de nit i amb la cara tapada. De fet, actuen seguint la llei de la selva, la llei de la força. Pitjor encara, voldrien que se’ls respongués també segons la llei de la selva, voldrien que aquestes fossin les regles del joc per a tothom, aquelles que els convenen, on es mouen més bé. Però aquest país no és la selva. En aquest país hi ha institucions, policies, jutjats, que tenen l’obligació explícita d’evitar que la societat es regeixi per la llei de la selva. Que tenen l’obligació de preservar la convivència, de defensar les propietats, de vetllar pel mobiliari públic, d’evitar les agressions. Si tota aquesta xarxa que tenen les societats civilitzades no actua prou, els qui practiquen i prediquen la llei de la selva es creuran impunes. No estem parlant d’idees. Que cadascú tingui les que vulgui i les expressi pacíficament com li sembli. Estem parlant d’accions. De si acceptem o no la llei de la selva.