22/3: L'elogi del 23-F

Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, ha dit que en matèria de cops d’estat va ser molt pitjor l'1-O que el 23-F. Tot i que hi deu entendre molt, d’això, no li serà fàcil convèncer el món que, a l’hora d’il·lustrar l’entrada 'cop d’estat' en una enciclopèdia, sigui preferible posar una cua de gent votant que la foto d’un senyor amb uniforme, tricorni i pistola entrant a trets en un Parlament. Ella creu que hi ha diferències. Diu que el 23-F no va tenir suport institucional i mediàtic. Potser no. Però la monarquia, alguns partits i molts diaris reclamaven abans del 23-F un cop de timó, que va arribar aquell dia. En tot cas, es deixa la gran diferència entre les dues dates: que el 23-F va triomfar. Mentre que l'objectiu del 1-O no es va assolir –fer efectiu el dret dels catalans a autodeterminar-se–, els objectius del 23-F es van complir del tot: va tancar tota possibilitat d’aplicar les potencialitats de la Constitució per anar cap a una Espanya plurinacional i va començar la frenada i la involució autonòmica. El 23-F va guanyar i la història l’escriuen els vencedors. I tot allò que representa Doña Cayetana és exactament l’herència del triomf del cop d’estat del 23-F. No és estrany que el defensi.