25/12: Dies d'ira

Tots els dies són bons per recordar la injustícia profunda de tenir presos i exiliats per les seves idees. El dia de Nadal també, o encara més. Però potser el marc de Nadal és encara més adient per subratllar una derivada particularment trista i dolorosa de la situació dels presos i exiliats: l’aparició de forma prou constant d’expressions de menyspreu, de burla, de crueltat respecte a la seva situació. Expressions de vegades molt agres, que troben gust a riure’s d’aquestes situacions personals dramàtiques o a exigir que s’allarguin eternament o n’empitjorin les condicions. Em sembla un pecat humà –també hi ha pecats laics, com hi ha virtuts laiques– abans i tot que polític. En tot cas, són terribles aquelles ideologies que alimenten aquest menyspreu, aquesta negació de la humanitat. Ja sé que la paraula no està de moda, però em sembla que contra això caldria demanar-nos tots plegats l’exercici de la caritat (cristiana, laica o el que sigui). I d’evitar i rebutjar un dels seus contraris, la ira, si més no en la definició que n’ofereix la 'Divina Comèdia' de Dante: aquella suposada demanda de justícia pervertida per la venjança i el ressentiment. Veient algunes expressions d’odi i de sarcasme, es pot dir que vivim dies d’ira. I fan mal.