27/4: Robatori apolític

EscriptorCristina Cifuentes ha caigut per un robatori apolític menor després d’haver gairebé sobreviscut a un escàndol polític major. La sostracció, 'cutre', de dos pots de crema ens informa –negativament– del perfil moral, cívic o psicològic de Cifuentes, però no té res a veure amb la seva dedicació a la política: no és un cas de corrupció, no es va aprofitar del càrrec, ho hauria fet igual si es dediqués a una altra cosa. En canvi, la invenció del màster és un fil polític greu, que va més enllà de Cifuentes: un cas d’aprofitament del càrrec, d’impunitat, de falsificació, de coaccions i de mentides en l’espai públic. Que això no la fes caure i el robatori apolític hagi estat fulminant ens indica que la política espanyola es regeix per unes lleis salvatges, impunitat per als propis, destrucció dels adversaris, que no tenen res ni de racional ni de moral. Però en el cas del robatori apolític hi ha un factor polític: algú va guardar unes imatges comprometedores durant anys, per fer-les servir en el moment oportú. En benefici de qui? De vegades fa l’efecte que els grans genets de l’Estat han decidit canviar de cavall enmig de la cursa, i es treuen del damunt el cavall vell que ja no els serveix per poder continuar corrent amb un cavall nou.