27/6: La Cruzada

Jorge Fernández Díaz ha vingut a dir que la victòria del cop d’estat de Franco va ser un miracle degut a la intervenció divina, per via de la mare de Déu. És una 'fricada' colossal. Però és alguna cosa més. La meva generació encara va estudiar que la rebel·lió franquista, un alçament armat contra la legalitat, d’inspiració feixista i ultraconservadora (que diria Arrimadas), era de fet una reacció contra el comunisme i contra la persecució religiosa, una Cruzada. És el que deia la propaganda franquista, de cara sobretot als sectors conservadors democràtics d’Anglaterra o de França. Certament, les barbaritats de l’anticlericalisme a la rereguarda republicana van ajudar a vendre aquesta interpretació esbiaixada. Però ben aviat els catòlics demòcrates es van adonar que no era això: Bernandos, monàrquic, catòlic i conservador, que comença simpatitzant amb els franquistes, acaba escrivint 'Els grans cementiris sota la lluna', contra la seva barbàrie a Mallorca. Que ara Fernández Díaz recuperi la idea de Cruzada, miracle inclòs, és significatiu. No és un militant anònim de Vox. És un exministre del PP que manava a la policia i afinava fiscals. Deu pensar que s’ha aixecat la veda. Que l’apologia del franquisme ja no és pecat, ni moral ni polític.