29/6: Otegi a la tele

Una entrevista a Arnaldo Otegi a TVE ha posat la dreta espanyola en peu de guerra (o hi està sempre?). Això denota que en la cultura política d’aquest sector la informació es considera propaganda. Ser entrevistat no és un dret (dret d’expressió, dret a la informació, dret dels ciutadans a sentir totes les opinions), sinó que és un premi, un privilegi, que es concedeix als bons i es nega als dolents. No existeix el periodisme, sinó la publicitat. Però això ho disfressen d’un criteri ètic. Otegi no mereixeria ser entrevistat perquè no condemna els crims d’ETA. Però Otegi ha condemnat els crims d’ETA (absolutament condemnables) molt més intensament que moltes personalitats polítiques que surten cada dia entrevistades a la televisió pública han condemnat els crims del franquisme (també condemnables, oi?). Amb una diferència: Otegi ho ha expiat a la presó i els altres no. Per tant, el problema no és que no es condemnin els crims. El problema és que hi ha crims i crims. I em temo que si l’entrevista hagués estat a Puigdemont o Junqueras, que no tenen cap crim per condemnar, ni cap condemna, també haurien posat el crit al cel els mateixos que l’han posat ara. Tornem al començament: ser entrevistat és un privilegi reservat als seus.