5/7: Autoritarisme

Un fantasma recorre el món. La crisi econòmica de la dècada passada va ser una mena d’alarma per als estats, que es van adonar de la seva pèrdua de poder respecte a les grans corporacions multinacionals. La reacció ha estat reforçar el poder dels estats, però, incapaços de recuperar-lo en aquest front, han optat per buscar l’autoritat perduda en dos altres fronts, més fàcils: enfortir-se davant dels ciutadans i enfortir-se també respecte als organismes supranacionals creats en dècades anteriors. El fantasma que recorre el món és un autoritarisme que no pren formes totalitàries com en els anys trenta, però que és profundament antiliberal en l’àmbit de la política. Els estats s’atrinxeren per frenar la dissidència, reclamen àmbits de decisió que havien cedit a espais supraestatals i es defensen amb l’agressivitat de qui se sent amenaçat. Els exemples van de punta a punta del món, de continent a continent. No cal anar-los a buscar gaire lluny. Però potser el més vistós és Hong Kong. Uns ciutadans que han passat de viure en democràcia a viure en un règim autoritari. És potser on millor s’encarna el fantasma que recorre el món: la voracitat de l’autoritat dels estats que menysté la llibertat de les persones. I nega el dret a la dissidència.