5/6: Deslligant-se

Quan Franco deia que ho deixava tot 'atado y bien atado', sabia el que es deia. No era una metàfora. Deixava ben plantats tres tabús intocables, impermeables a tota discussió democràtica: la monarquia, la unitat d’Espanya i la impunitat del franquisme. Tres coses que, en el fons, són una de sola: una zona de no intervenció democràtica. I per assegurar-ho va deixar tota una cadena de guardians del tabú, que lleis en mà havien de vetllar a perpetuïtat perquè res no es deslligués i no es comencés a posar en qüestió el que s’havia proclamat constitucionalment inqüestionable. Però en aquests últims temps, als guardians del tabú se’ls ha girat més feina. Per salvaguardar la unitat d’Espanya han de fer hores extres prohibint, inhabilitant, suspenent i jutjant, tapant tots els forats que se’ls van obrint en el front català. Però hi ha més fronts. El Suprem haurà d’actuar amb urgència per impedir l’exhumació de Franco. I la castissa i grotesca sobreabdicació del rei emèrit en una plaça de toros fa pensar que hi ha turbulències perilloses entorn de la monarquia en l’horitzó. Més feina, en tres fronts, per als guardians dels vells tabús de l’'atado y bien atado'. I més que en tindran. Fins els nusos més forts tendeixen a deslligar-se amb el pas del temps.