7/7: Soraya

EscriptorDe sempre, però sobretot després de guanyar la primera volta de les primàries del PP, Soraya Sáenz de Santamaría surt en molts titulars només com a Soraya. I se n’ha queixat dient que això li passa perquè és dona, i que és masclisme. Sovint els qui tenen les pràctiques més carques es protegeixen amb els arguments que els semblen més progres. En temps de Felipe González, molts titulars parlaven de Felipe. Ningú no ha posat en un titular Dolores per parlar de Cospedal. Costa trobar exemples masculins o femenins on el nom es faci servir més que el cognom. En general són casos en els quals el nom no és gaire habitual i el cognom sí o, com en el cas de Soraya, és molt llarg i no cap en els titulars o ja s’ha associat abans a una altra persona (Hillary Clinton). Sí que hi ha exemples en què es tendeix a fer servir sempre el nom al costat del cognom (Pedro Sánchez), i sol ser quan podria haver-hi confusions. També casos en els quals es tria només una part del cognom: García Margallo i García Albiol són als titulars Albiol i Margallo, i no crec que sigui fòbia als García. Els titulars demanen noms breus i distintius. Però a mi m’agrada més parlar de Sáenz de Santamaría que de Soraya. Tot i el risc de confondre-la amb el militar falangista del mateix cognom.