9/8: 'L’estaca' a Moscou

L’altre dia, a les manifestacions a Moscou d’oposició a Putin, es cantava 'L’estaca', de Lluís Llach. Ja sabem que es cantava també a Polònia, a les manifestacions de Solidaritat. I aquí es va tornar a cantar molt les setmanes àlgides del setembre i l’octubre del 2017. No és casual. Quan vaig anar a cobrir com a periodista la Revolució de Vellut a Praga, em va sorprendre la semblança estètica entre les manifestacions contra el règim comunista i les manifestacions a casa nostra a finals dels setanta contra el franquisme. Em va semblar curiós que coincidissin tant en la forma, expressions polítiques que figura que eren antagòniques en el fons: unes eren contra una dictadura d’esquerres i les altres contra una dictadura de dretes. Fins que em vaig adonar que, en general, quan les coses coincideixen en les formes solen coincidir també en el fons essencial. Totes eren manifestacions per la democràcia i la llibertat. Les circumstàncies podien ser diferents, però el fons era el mateix, i això portava a triar les mateixes formes. Si moviments tan diferents han adoptat com a himne la mateixa cançó de Lluís Llach, és que comparteixen una orientació de fons. I estic convençut que a Hong Kong també la cantarien, si algú els hi fes arribar.