17/3: A l'arma

Quan va haver-hi la catàstrofe de Txernòbil, la primera mesura que va prendre el govern de la Unió Soviètica d’aquell moment va ser enviar-hi l’exèrcit. Ho explica Svetlana Alexièvitx en el llibre formidable que va dedicar-hi. I en subratlla la insensatesa, la inoportunitat: enviar-hi l’exèrcit! Com si la radioactivitat es pogués combatre a trets! Però la mateixa premi Nobel de literatura ho intenta entendre: els estats, i encara més els de matriu autoritària com la Unió Soviètica, el primer que fan és enviar l’exèrcit i la policia, deixar clar qui mana, subratllar el seu poder, perquè no saben fer una altra cosa. Ho fan amb pilot automàtic, perquè és realment el primer que se’ls acut, la seva fórmula de sempre. Tant se val la naturalesa de la crisi: s’hi reacciona exhibint la pròpia força. I la força és sobretot la capacitat d’imposar, dir qui mana, assenyalar-te els galons que porten a la màniga de l’uniforme. En les tradicions autoritàries, el crit inicial davant de qualsevol crisi és “A l’arma”. Encara que les armes puguin fer ben poca cosa contra la radioactivitat. O contra els virus. (Només cal observar quantes expressions del vocabulari militar s’estan fent servir per parlar del “combat contra el virus”. I no tan sols Ortega Smith).