13/11: A la brossa

Em sembla inadequat, en el fons i en la forma, que un jutge digui que un informe pericial aportat a un judici anirà directament a la brossa, com ha dit el jutge del procés pels atemptats del 2017 davant d’un informe que considera dubtosa la identificació de les restes de l’imam de Ripoll. No ha dit que l’envia a la brossa per fals, insolvent o irrellevant, sinó per una consideració de temps i de procediment. Entenc que en un procés es jutja només una cosa concreta a través d’un procediment fixat. I que qualsevol cosa que se’n surti no hi pot ser considerada. Però això no vol dir enviar-lo a la brossa Perquè tot judici és també part d’un engranatge superior, que té l’obligació d’establir la veritat i fer justícia. Si un informe, una prova o una petició no es poden considerar en un judici concret, no van a la brossa, han d’anar al lloc on sí que es puguin considerar. La frase del jutge evoca el funcionari del “Vuelva usted mañana” de Larra: “Això no és del meu negociat”. Cada negociat és diferent. Però el funcionari no envia a la brossa una demanda o una informació que no és del seu negociat. Diu a quin s’hauria d’adreçar. Hi ha un informe referit a un cas gravíssim. El seu destí natural pot no ser aquest judici. Però no pot ser la brossa.