L’aldea gala

Tota la premsa europea comenta amb inquietud la conquesta de l’alcaldia de Perpinyà per part de l’extrema dreta francesa. Tota? No, com als còmics d’Astèrix hi ha una mena d’aldea gala que es resisteix a aquesta lectura preocupada que recorre Europa. Una part del món polític i mediàtic espanyol ha rebut aquest resultat amb una alegria no gens dissimulada. Puigdemont perd el seu feu de Perpinyà. Derrotat l’alcalde amic de Puigdemont. Si es tracta de derrotar no ja els independentistes catalans sinó qualsevol que no se’ls miri amb l’hostilitat obligada, qualsevol aliança els va bé. Abans l’extrema dreta que un suposat amic dels independentistes. Per parar l’independentisme tot s’hi val, l’extrema dreta inclosa. Tant se val que aquest factor sigui secundari en els resultats de les eleccions municipals de Perpinyà. Si el triomf de l’extrema dreta es pot presentar com un revés per a l’independentisme, aplaudim el triomf de l’extrema dreta. Aquesta lectura a contracorrent de la més general a Europa és significativa. Per als qui la fan, des de la seva aïllada aldea gala, l’independentisme democràtic català és l’adversari a combatre i abatre, molt per davant de l’extrema dreta. Que no és que sigui un mal menor, per a ells. És que no és un mal.