16/11: Ara, policies

EscriptorMolts ciutadans espanyols tenen la sensació que, en la Transició, sectors importants dels aparells de l’Estat van quedar al marge del que haurien de ser les actituds i els procediments en un règim democràtic. O que la Transició va ser precisament la fórmula per evitar que aquests canvis els arribessin. Últimament, aquesta sensació s’ha incrementat en referència a alguns sectors del poder judicial. Hi havia ja molts dubtes sobre la manera com aquests sectors s’havien enfrontat al procés català, però les sentències sobre les hipoteques o sobre la Manada –que no tenen res a veure amb Catalunya– van fer pensar a molts espanyols que la democràcia no havia arribat plenament al món de la justícia. Ara està passant el mateix amb els cossos de seguretat. Hi ha el qüestionament públic de l’actuació de la policia espanyola a Catalunya l'1-O, però també l’escàndol Villarejo, que projecta sobre alguns policies la mateixa ombra de dubte que es projectava sobre alguns jutges: que han mantingut o assumit un rol d’actors polítics que no es correspon amb el paper de la justícia i de la policia en una democràcia. No tan sols en actuacions sobre Catalunya. I és un problema, no ja per a la independència catalana, sinó sobretot per a la democràcia espanyola.