22/2: Arrencar llaços

EscriptorÉS SIGNIFICATIU que la major part de les espurnes de violència que han aparegut aquests últims dies a Catalunya comencin per l’arrencada de llaços grocs. El vídeo d’un ultradretà homòfob i antisemita arrencant-ne a Pineda és paradigmàtic. Arrencar els símbols aliens, en comptes de proposar els propis, sempre és signe d’intolerància. I més en el cas dels llaços grocs. El llaç groc no és una reivindicació de la independència, és una protesta per la presó cautelar de quatre persones per les seves idees polítiques. Conec molta gent que no està a favor de la independència però que està escandalitzada per aquests empresonaments. Alguns duen el llaç groc. Per tant, arrencar llaços grocs no és discrepar de l’independentisme, és aplaudir la violència institucional -perquè un empresonament és un acte de violència- contra aquestes persones. És dir que els vols a la presó, abans fins i tot que els jutgin. És proclamar-se còmplice de la repressió. I quan aplaudeixes la violència institucional és més fàcil que et sentis avalat per fer servir la teva força personal en la mateixa direcció (Por España, me atrevo). Una força avala l’altra, i a l’inrevés. Aquesta pinça és una de les coses més inquietants de les que estan passant avui a Catalunya.