19/01: Asimetria

¿Algú s’imagina una sessió del Parlament de Catalunya dedicada a discutir com ha de ser la televisió extremenya i què s’ha de fer amb l’autonomia d’Extremadura? Això no passarà, però si passés els esgarips i les acusacions d’intromissió i de supremacisme se sentirien des de l’altra punta de món. En canvi, el Parlament extremeny ho ha fet sobre TV3 i l’autonomia de Catalunya i sembla que tothom ho trobi tan normal. Aquesta asimetria té causes materials, i respon també a una manera de pensar. Les materials: a Catalunya hi ha una àmplia majoria que vol canviar l’'statu quo' –anant cap a la independència o cap al federalisme– perquè sap que aquest 'statu quo' la perjudica. A Extremadura hi ha una àmplia majoria disposada a defensar desesperadament l’'statu quo', perquè sap que la beneficia. Les conceptuals: el Parlament extremeny se sent amb dret a decidir sobre Catalunya perquè la majoria pensa que Catalunya és seva, en són (co)propietaris. A Catalunya la majoria no té cap interès a decidir sobre l’autonomia d’Extremadura, perquè pensa que en són propietaris els extremenys. Quan hi ha asimetria, quan tu pots opinar sobre mi i jo no puc opinar sobre tu, és que hi ha desigualtat. És a dir, que hi ha uns que estan per damunt dels altres.