3/3: Bascos

EscriptorFA UNS ANYS es deia que a la política catalana hi havia basquitis: tot el que venia d’Euskadi semblava admirable, els nacionalistes bascos sí que en sabien, sí que tenien les idees clares. Després vam entrar en una mena de pèndol: els bascos van només a la seva, no en podem esperar cap solidaritat... Fins i tot va semblar que el model del nacionalisme basc es contraposava al del sobiranisme català: com que els bascos es porten bé després de tombar-los el pla Ibarretxe, ara tindran premi. El premi d’un estatus econòmic i polític envejable, millor que el que mai ha tingut Catalunya. Però els últims mesos han deixat les coses a mig camí: el nacionalisme basc i el català estan condemnats ara a ser aliats. En la mesura que el nacionalisme espanyol vol arrencar les arrels del seu problema, que és la diversitat cultural i l’existència de sentiments de pertinença nacional diferents a l’espanyol, si li surt bé amb els catalans, els següents seran els bascos. I hi tenen molt a perdre. I al nacionalisme català li convenen aliats amb capacitat de pressionar Madrid, i els bascos estan pressionant d’una manera prou útil. No sé si són dos nacionalismes que s’admiren i s’estimen (a estones sí). Segur que són dos nacionalismes que en aquest moment es necessiten.