28/7: El bloc dels presos

Des de fa anys, les eleccions a Catalunya es llegeixen com una confrontació entre dos blocs, els partidaris i els contraris a la independència. Sobretot les catalanes, però també les altres, com va demostrar Valls a Barcelona. Ara que som a prop d’unes eleccions, moltes veus ens diran que s’ha de superar aquest xoc de blocs. Apareixeran ofertes noves –amb expectatives limitades– que proclamin situar-se fora d’aquesta lògica. Hi haurà qui parlarà de fer ponts entre els blocs. Hi haurà qui proposarà substituir aquests dos blocs pels clàssics de dretes i esquerres (més com a banderes simbòliques que a través de debats sobre la fiscalitat o el sector públic). Hi haurà matisos sobre què vol dir autodeterminació i quan i com s’ha de poder exercir. En definitiva, pot ser que en algun moment la lògica dels dos blocs sembli que es dilueixi en benefici d’altres geometries, potser més confuses. Però al final acabarà apareixent una confrontació de blocs clara i rotunda: els qui volen els presos en llibertat immediata i els qui no. I això, es vulgui o no es vulgui, marcarà les eleccions i el que vingui després. Perquè són presos polítics. I, per tant, la qüestió dels presos no és tan sols humanitària, de justícia o compassiva. És política.