11/1: Canvi d’adversari

Espanya ha canviat d’adversari. Ara l’adversari és Europa. Fins ara, el problema del sobiranisme espanyol era desactivar la demanda catalana de sobirania. Ara, el seu problema és reclamar la sobirania que ha cedit a Europa a l’integrar-se en les institucions europees. Contra el sobiranisme català, el sobiranisme espanyol –jutge i part– jugava amb les seves pròpies regles, i se les saltava quan li convenia. Però ara en certes coses ha de jugar amb les regles europees, perquè va transferir a Europa, als seus tribunals i a les seves institucions, la capacitat de prendre decisions que l’afecten. I Espanya es revolta contra els límits a la seva sobirania que ella mateixa va acceptar en el seu dia. Aquest canvi d’adversari és molt transcendent. El sobiranisme català té una capacitat considerable per desestabilitzar, però limitada a l’hora de qüestionar la sobirania espanyola. Europa és una altra cosa. Estar a Europa vol dir que hi ha coses que les decideix Europa. Si renuncia a decidir-les, el projecte europeu s’enfonsa. Si les decideix, els estats que en formen part s’hi han d’adaptar. O sortir-ne. Espanya no s’hi vol adaptar. No sé si en l’agenda europea el problema català era dels prioritaris. Avui, el problema espanyol sí que ho és.