27/11: Catalunya ens roba

Quan Catalunya va plantejar el problema del dèficit fiscal –caricaturitzat en la fórmula “Espanya ens roba”– la resposta condescendent del nacionalisme espanyol va ser dir: “Tributen les persones, no els territoris”. El greuge fiscal entre territoris es presentava com un absurd. És la tesi per exemple de l’opuscle El mito fiscal. Razones para un debate, editat per la FAES. Però ara resulta que en el debat sobre els pressupostos la presidenta madrilenya, Díaz Ayuso, ha descobert els territoris i el greuge fiscal entre ells i diu que defensarà els madrilenys d’uns pressupostos que serveixen per pagar la festa independentista a Catalunya. “Catalunya ens roba”, vindria a dir. De sobte, el vell eslògan ja no serveix i ara es diu el contrari. No és l’únic cas: la dreta que es manifestava al crit d'“España es una y no cincuenta y una” ha anunciat que està disposada a atrinxerar-se en les autonomies on mana –i en les quals no creu– per enfrontar-se a la llei d’educació aprovada pel Parlament espanyol. És a dir, a fer servir les cincuenta y una contra l'una. Potser és una aplicació de la frase de Groucho Marx: si els meus principis no li agraden, en tinc uns altres. Poden canviar l’argumentari. El que mai no canvien és el beneficiari.