14/12: El color d’Escòcia

Quan mires un mapa dels resultats de les eleccions de dijous al Regne Unit, hi ha una cosa que es veu al primer cop de vista: Escòcia és d'un color diferent que la resta. Fa uns dies, Miquel Iceta comptava nacions llegint textos estatutaris. Hi ha un sistema més ràpid: mirar-se els mapes electorals. Normalment, quan hi ha una nació diferenciada hi ha un sistema de partits diferenciat i per tant uns resultats diferents. Perquè hi ha una consciència nacional i uns interessos pràctics diferents. Quan es fa el mateix mapa a l'estat espanyol l'efecte és igualment obvi. Mentre la resta de la Gran Bretanya vota Johnson i enfonsa el laborisme per sortir de pressa d'Europa, Escòcia vota independentisme per sortir del Regne Unit (i poder-se quedar a Europa). En una política inestable, amb eleccions avançades i repetides, amb campanyes electorals monotemàtiques, Escòcia té el seu propi color. Perquè la seva realitat i les seves aspiracions són diferents i perquè té la convicció que la política que es fa des de Londres no està al servei dels interessos i la conveniència dels escocesos. Dels resultats electorals britànics se’n poden dir moltes coses. Però, vist des d’aquí, la força d’aquest color d’Escòcia no ens pot passar per alt.