25/3: Confiança

Una societat no funciona sense confiança. Fonamentada, no pas cega. La crisi del coronavirus obligarà a redefinir moltes de les relacions de confiança. Caldrà recuperar arguments perquè els ciutadans confiïn en el futur. I també en sortiran modificades algunes confiances parcials, sectorials. Per exemple, de la crisi n’està sortint molt reforçada la confiança en el personal sanitari –no sé si en la mateixa mesura en el sistema sanitari–. Però hi ha sectors que hauran de reconstruir la confiança, molt deteriorada. Ho haurà de fer el sector bancari: el ciutadà veu que els deutes que hi té es mantenen però que els estalvis que li ha confiat s’aprimen. Caldrà reconstruir des de baix de tot la confiança en les residències d’avis: segur que pagaran justos per pecadors, però és que els pecats –i els delictes– que hem descobert en els pecadors, encara que siguin pocs, són terribles i esgarrifosos. En política anirà per barris: creixerà la confiança en alguns i caurà en picat en d’altres (i no tindrà a veure amb partits i ideologies, sinó amb actituds i competència). I un altre gremi que haurà de reconstruir la confiança és el dels periodistes i els mitjans. Quan posen la propaganda per davant de la informació, es descapitalitzen.