30/6: Desgast doble

Des de fa temps, els mons d'ERC i de JxCat estan practicant una política de desgast mutu de cara a les eleccions. Una política normal en temps normals. No sé si ara els temps són normals. Una possibilitat a tenir en compte és que tots dos tinguin èxit a la vegada. Tots dos tenen arguments. Però crec que les dues operacions es basen en una idea discutible i que pot resultar falsa: que allò que perd un ho guanya l’altre. I pot ser que no, que allò que perdi cadascun d'ells no vagi a l’altre ni es quedi dins del perímetre de l’independentisme, sinó que vagi a l'abstenció o fora d’aquest perímetre. Els dos afebliments no es compensarien, sinó que se sumarien. En el paisatge d’aquesta disputa hi ha dues altres idees discutibles, i potser falses. Una, que els no independentistes són tan distants entre ells que no es podrien sumar en un front comú, en cas que l’independentisme no tingués la majoria absoluta. També a Barcelona tothom es pensava que els comuns i Ciutadans no podrien sumar mai en un front comú, i ho van fer. L’altra idea discutible: quan un partit independentista pacta amb un que no ho és, l’atreu cap a les seves tesis i l’independentisme guanya espai. I també pot ser l’altre qui t’atregui a tu. I que en perdis, d’espai.