2/7: El drama i la llengua

No vaig veure la sèrie Drama a TV3. Només he llegit algun comentari sobre la seva opció lingüística. Es veu que algú, lloant aquesta sèrie, ha criticat la terrible mania històrica de TV3 de fer parlar català als protagonistes de les seves ficcions. Quan a la societat es parla també castellà. Però una narració de ficció no és un tractat de sociolingüística. En moltes admirades i admirables ficcions escrites en castellà que passen a Catalunya no s'hi sent ni una paraula de català. En fem la llista? I quan passen doblada al castellà una pel·lícula rodada en català, els diàlegs són en castellà i el català desapareix. I no passa res. Perquè la llengua d'una ficció és sempre una convenció. Com els diàlegs: ningú no parla a la vida com a les novel·les o al teatre. Hamlet, príncep de Dinamarca, monologa en anglès, i Segismundo, príncep de Polònia, en castellà. La versemblança de la ficció no neix del retrat naturalista de la realitat sinó de convencions. Que no són neutres. Hi ha convencions que semblen naturals i d'altres que semblen artificioses. Quan va sortir TV3, hi va haver qui es va sorprendre que John Wayne hi parlés en català. Quan tothom que havia anat al cine sabia que John Wayne parlava només en castellà, de tota la vida.