7/6: Endevinalla

EscriptorCom que és un fidel seguidor del seu equip i en sent molt els colors, creu que una de les millors maneres que té per contribuir a la seva victòria és treure del terreny de joc o lesionar els jugadors del rival que li semblen més perillosos. Ho fa quan en té ocasió per mètodes convencionals o, si no n’hi ha prou, per mètodes no convencionals, que se situen fora del reglament. Se la juga, esclar. Pot ser que l’àrbitre vegi que fa coses no reglamentàries i l’amonesti o l’expulsi. Pot ser que, quan el partit ja estigui acabat, el comitè de competició internacional el sancioni, amb efectes retroactius. De ben segur que els espectadors neutrals xiularan la seva acció per contrària al reglament, i també a les regles no escrites del joc. Però també pot ser perfectament que ningú no s’hi fixi o no ho vegi, i se’n surti sense càstig. I fins i tot si l’amonesten o el sancionen a posteriori, l’efecte immediat que es buscava, de treure del camp els jugadors més perillosos del rival, ja s’haurà aconseguit quan convenia. L’efecte serà irreversible. Ell estaria disposat a fer aquest sacrifici per la causa dels seus. Perquè el més important de tot és guanyar. Molt més important que no pas com es guanya. Endevinalla: ¿parlàvem de Sergio Ramos o de Llarena?