7/1: Espanya sense dreta

En el debat d’investidura s’ha dit que Sánchez ha deixat Espanya sense socialdemocràcia constitucionalista. No ho crec pas. L’ànima constitucionalista del PSOE –en el mal sentit que ha acabat agafant la paraula– em sembla perfectament preservada i sortirà tan aviat com pugui. En canvi, el to de l’oposició en aquest mateix debat ha deixat Espanya sense dreta. Una dreta democràtica, equiparable al que són a Europa els partits liberals o de tradició democratacristiana. Ni en les formes ni en el fons un votant de la dreta democràtica europea se sentiria còmode amb l’espectacle del PP o de Ciutadans (no parlem ja de Vox). Perquè en la política espanyola l’eix nacional és més important que l’eix diguem-ne social. I en l’eix nacional, la dreta espanyola ha triat una radicalitat ferotge que no entenen les dretes europees. Quan Europa es creia que Ciutadans era un partit liberal, s’estranyava que no pactés amb el PSOE. No tenia present la centralitat del nacionalisme espanyol en el seu ideari. Per damunt del liberalisme. Ara ha quedat clar. Avui, algú que fos per damunt de tot un liberal o un demòcrata cristià no sabria què votar a Espanya. Perquè votar PP o Ciutadans no és votar liberal o democratacristià. És votar espanyolisme.