2/1: Esquerra se la juga

En el pacte per investir Sánchez, Esquerra se la juga. No tan sols pel fet de pactar, sinó sobretot per com ho explica. Perquè en l’explicació Esquerra s’enfronta amb el seu dilema històric, el que l’ha dut –segons com hi ha respost– a èxits enormes o a crisis greus. Pot posar l’accent en el fet que gràcies al pacte hi haurà a Espanya un govern d’esquerres que farà polítiques socials. O pot posar l’accent en el fet que gràcies al pacte s’entrarà en una solució política del conflicte català. No és igual on poses l’accent, dient les dues coses, perquè això es llegirà també com una declaració d’intencions per als pactes del futur: més cap a pactes d’esquerres si es posa l’accent en l’eix social, més cap a pactes sobiranistes si es posa en l’eix nacional. Esquerra ha d’aprofitar la posició de força. Però ha de pensar bé les explicacions. Perquè diria que el seu electorat real i potencial demana més una resposta en clau nacional que en clau d’esquerres. I al damunt hi ha un problema: una bona part del discurs no el podrà controlar, dependrà del que digui el PSOE, a qui li interessa més parlar d’un pacte de les esquerres que d’un pacte amb els independentistes. Com sempre que tens la clau, Esquerra té una gran oportunitat, i una gran responsabilitat.