7/3: Esvàstiques

EscriptorCONTRA EL LLAÇ groc que porta Guardiola, un dirigent de la Federació Anglesa de Futbol ha dit que s’han d’evitar els símbols polítics a l’esport. Ho té difícil: bona part de les competicions es juguen sota les banderes dels estats. El símbol polític més clar. Les trauran? No: s’han d’eliminar -diuen- els símbols que divideixen, que ofenen algú. Home, algunes d’aquestes banderes no en tenen gaire, de consens. El que ens està dient aquest senyor és en el fons que els símbols polítics que tenen la benedicció d’un estat són legítims i els que no en tenen la benedicció (o en tenen la maledicció) són improcedents. Diu que el llaç groc, l’esvàstica o la falç i el martell són símbols polítics forts que s’han de prohibir en el futbol. Doncs fa quatre dies la selecció anglesa jugava partits presidits per la falç i el martell de la bandera de la Unió Soviètica. I l’any 1938 la selecció anglesa va jugar un partit contra l’alemanya no tant sols sota l’esvàstica, sinó que també va fer la salutació hitleriana. Llavors l’esvàstica i la falç i el martell eren a les banderes dels estats, estaven beneïdes. Per tant, cap problema. La diferència entre símbols bons i dolents és si tenen o no tenen un estat al darrere. I encara s’estranyen que en vulguem tenir un de propi!