9/5: Europa és un banc

Què és Europa? Sobretot, un banc. Més que no pas un govern o un actor de la política internacional. Fem la prova, imaginària. Posem que ara mateix convoquen tres rodes de premsa simultànies la presidenta del Banc Central Europeu, la de la Comissió i l’alt representant de la política exterior europea. A quina aniria vostè? Quina és més interessant? D’on poden sortir els titulars més importants? Òbviament, de la de Lagarde, la presidenta del Banc. I quina és la més irrellevant? Òbviament, la de Borrell. Una institució és important segons la força que té. I la força li pot venir del seu poder efectiu o del gruix de les idees i els valors que encarna. (Quan Stalin va preguntar, irònic, amb quantes divisions comptava el papa de Roma, s’equivocava: les idees també són poder.) El Banc Central Europeu té poder, i per tant el que fa i el que pensa importa. La política exterior europea, encarnada en Borrell, és irrellevant, sectària, cínica i hipòcrita: censura els seus propis papers a petició xinesa i renya tothom per no fer el que ella tampoc no és capaç de fer: liderar. Per això Europa és avui només un banc. I si volem que sigui una altra cosa millor, haurem de tornar-la a pensar. I accelerar algunes inajornables jubilacions polítiques.