25/4: Fer el ridícul

EscriptorEn termes de propaganda davant del món, per a Espanya han estat pitjors les imatges de la policia requisant bufandes grogues a la porta d’un partit de futbol que la possible imatge d’una part de la graderia una mica més tenyida de groc. Ha estat pitjor el remei que la malaltia. Les imatges d’un policia emportant-se una bufanda o una samarreta pel seu color, com si fos una arma perillosa, tenien un aire ridícul, d’arbitrarietat bananera, que cridava molt l’atenció. El groc a l’estadi l’haurien sabut llegir ben pocs i els hauria semblat normal, dins la gramàtica del futbol. Llavors, per què un estat que ho sap perfectament s’avé a fer el ridícul en l’aparador internacional? Doncs perquè la mesura estava destinada a l’aparador interior. L’actuació absurda de la policia era un missatge a la part de la clientela espanyola que es disputen PP, Ciutadans i PSOE, garantint-los la mà dura contra tot el que faci olor d’independentisme, tal com creuen que els demanen. I era també una amenaça a l’opinió pública catalana. Oferint al món una imatge esperpèntica, estaven dient als uns que no pateixin i estaven amenaçant a uns altres, dient-los que per combatre l’independentisme estan disposats a qualsevol cosa. Fins i tot a fer el ridícul.