10/10: Fer el ridícul

La Junta Electoral de Barcelona no ha desaprofitat una nova ocasió de fer el ridícul. Segons el meu parer, interferir (selectivament) en el llenguatge periodístic ja és fer el ridícul. Però hi ha graus. Per exemple, prohibir expressions com presos polítics és ridícul, però sempre es pot dir que contenen un cert grau d’opinió: hi ha qui pensa que ho són i hi ha qui pensa que no ho són. Prohibir expressions com Consell de la República és pujar un graó en el ridícul. Aquest és el nom d’un organisme que es diu així. Podem pensar que està ben batejat o mal batejat, que el que diu el nom és cert o no ho és, però cadascú es diu com li sembla. També hi ha qui pensa que no és veritat que el PSOE sigui socialista i obrer (i fins i tot hi ha qui pensa que no és prou espanyol!) i no per això es prohibeix fer servir el nom. No tenim dret a rebatejar la gent perquè no ens agrada com es diuen. Però el grau més alt de ridícul és prohibir una expressió com Assemblea de Càrrecs Electes, perquè en aquest cas el nom és estrictament descriptiu: és una assemblea i en formen part càrrecs electes. Faves comptades. Ja no es prohibeix una opinió, sinó una descripció objectiva! La Junta Electoral convertida en el ministeri de la Veritat d’Orwell. De veritat, ridícul.