18/9: Ficció

EscriptorA la magnífica novel·la de Jaume Cabré 'La teranyina', els obrers de Feixes es mobilitzen i fan vaga a començament del segle XX quan sospiten que a Can Rigau fan roba per a l’exèrcit, és a dir, treballen per a la guerra de l'Àfrica, encara que sigui fent uniformes. Als diaris d’aquests dies hem pogut veure com els obrers de les drassanes Navantia anunciaven mobilitzacions perquè els preocupava que la decisió de deixar de vendre unes bombes a l’Aràbia Saudita, en plena guerra del Iemen, acabés comportant la retirada d’una comanda de vaixells de guerra. A la ficció, fa cent anys, els obrers es jugaven el lloc de treball perquè no volien treballar per a la guerra. A la realitat, cent anys després, uns obrers es mobilitzen per poder treballar per a la guerra, i garantir així els seus llocs de treball. ¿És només un contrast entre la realitat i la ficció, o és també que en cent anys han canviat molts coses? ¿Quan el ministre Borrell diu que no es preocupin, que les bombes que es venen a l'Aràbia Saudita són quirúrgiques i, per tant, no faran cap mal a la població civil sinó que només destruiran objectius molt concrets, està fent ficció o realitat? No ho sé pas. Ara, si posessis aquestes declaracions en una novel·la, ningú no se les creuria.