29/5: Grande-Marlaska

Els qui van dissenyar l’operació 155, que Pedro Sánchez va avalar, ara volen muntar contra Sánchez una mena de 155 judicial. Els qui es manifestaven amb Iceta ara es manifesten contra Iceta. Els qui van crear, en política basca, la frase “Marlaska es grande però Oreja es Mayor” quan Estrasburg amonestava el jutge per no investigar les tortures, ara demanen el seu cap. Una part de la maquinària de l’Estat ha canviat d’objectiu i ara es dirigeix contra alguns dels que eren els seus aliats quan compartien altres objectius. Marlaska –o Illa– són peons. La peça a abatre és Sánchez i, per descomptat, Iglesias. Però un govern també té recursos, i ha plantat cara. El govern contra un tros de l’Estat. Perquè hi ha un tros de l’Estat contra el govern. Els moviments que ha fet Marlaska no tenen retorn. Pot ser que al final, en nom del que han tingut i tenen en comú, hi acabi havent un pacte, un abrazo de Vergara. Un acord PSOE-PP en seria l’expressió política. Però si això passa, serà sense Sánchez i sense Marlaska. Per això planten cara, perquè només tenen futur polític si guanyen aquesta batalla. Marlaska i Sánchez, que han estat al costat dels qui ara els combaten, no són ben bé els herois de la democràcia. Són els herois de la supervivència.