20/12: Anar de groc

PENSAVA anar a votar amb la bufanda groga que porto cada dia. Certament, crec que el dia de les eleccions no s’ha de dur al col·legi propaganda electoral. Però és que crec que el llaç groc (o la bufanda, o qualsevol cosa groga) no és propaganda electoral. Duia la bufanda groga abans que fossin ni tan sols convocades aquestes eleccions, quan van empresonar els Jordis. I probablement la duré l’endemà, siguin quins siguin els resultats, fins que els presos polítics surtin en llibertat. No és una qüestió electoral. És veritat que, per a mi, el vot en aquestes eleccions és una de les formes d’aconseguir l’objectiu de l’alliberament dels presos (encara que no depengui formalment del resultat electoral). I és veritat també que hi ha candidatures que comparteixen aquest objectiu i altres candidatures que voldrien mantenir-los indefinidament a la presó. Però el món és ple de símbols de coses sobre les quals les candidatures tenen actituds diverses, a favor o en contra, des de la bandera espanyola fins als lemes a favor de la pau o la salvaguarda del medi ambient o contra l’energia nuclear, per dir-ne unes quantes a l’atzar. I, sobretot, em semblaria ridícul prohibir un color. (¿Es pot anar a votar amb una bufanda taronja o blava o morada?)