21/2: Guindos

EscriptorEL NOMENAMENT de Guindos com a nou vicepresident del BCE, contra el criteri de l’Eurocambra -i del sentit comú-, que apostava pel seu contrincant, forçat a retirar-se, és una mala notícia per a Europa: posa en dubte la meritocràcia com a valor i apunta a un funcionament intern de les institucions europees fonamentat a manegar, pressionar i canviar cromos. És una bona notícia per a Espanya, però només a mitges: Rajoy ha col·locat (i s’ha tret de sobre) una peça important, però el preu final és molt més alt del que hauria estat sense el pronunciament en contra de l’Eurocambra. Fer passar el clau per la cabota, forçar l’eliminació d’un candidat millor, adquirir suports, ha sortit molt més car que si el candidat hagués estat tècnicament i políticament indiscutible. I potser això ho converteix en una bona notícia per a l’independentisme català. La capacitat de pressió del govern espanyol no és infinita. Té els cartutxos que té, però el nombre és limitat. Fins ara se’ls gastava exclusivament, en l’àmbit internacional, a pressionar i demanar favors (que s’han de tornar) per aïllar els sobiranistes catalans. Ara se n’ha hagut de gastar uns quants, més dels previstos, per col·locar Guindos, contra corrent. N’hi queden menys.