9/1: L’hora de l’indult

Seria d’una absoluta lògica política que una de les primeres mesures que prengués el nou govern espanyol fos l’indult als presos polítics catalans. I no en nom del precedent de l'any 1936, quan la victòria electoral de les esquerres –amb un pes decisiu del vot català– es va traduir en un indult als presos de l’octubre del 34, entre ells el president Companys. És l’hora de l’indult per raons actuals. Perquè és la traducció lògica de l’afirmació del president Sánchez segons la qual vol abandonar la via judicial i entrar en la política. La via judicial va fent el seu camí, si no se l’atura. L’aturada pertinent seria l’amnistia, però és més complicada: necessita aprovació parlamentària, potser qualificada. Però l’indult és una potestat del govern. No l’ha de consultar amb ningú ni l’ha d’aprovar ningú més. Cada any els governs espanyols indulten desenes de persones. Aznar en té el rècord recent (1.700 en un any). Certament, si el govern d’ara ho fa li caurà al damunt una tempesta mediàtica organitzada per l’oposició. Però de tempestes com aquestes n'hi caurà una cada setmana, faci el que faci. I això s’ha de fer de seguida, quan tens temps per davant i no hi ha un horitzó electoral a curt termini. Com dirien ells, "Sí se puede". Si es vol.