16/9: Inhabilitats

Hi ha persones que, quan passa una desgràcia, tenen una tendència malaltissa a sentir-se’n culpables i a preguntar-se només què han fet malament. Diria que al nostre país abunden. I en el si del catalanisme, més. Aquesta setmana pot ser la de la inhabilitació del president Torra. I en el debat polític català, el cas de la inhabilitació pot quedar com una discussió interna sobre quina ha de ser l’estratègia de reacció i sobre quines errades pròpies han portat a aquest desenllaç. Tots dos debats són pertinents. Sempre que no desenfoquin el centre del cas, el nucli essencial: és una barbaritat que un procés que comença per penjar una pancarta a favor de la llibertat acabi traient del seu lloc el president d’una institució triat per la ciutadania a través de mecanismes democràtics. Encara que hi hagi pogut haver errors propis pel mig. I és una barbaritat que desacredita un estat, un règim i un sistema judicial. Aquesta és la primera culpa, mare de totes les culpes. A partir d’aquí, discutim del que calgui. Però que la discussió no difumini ni tapi el titular principal. Un titular que fa que, a ulls de molts, si la justícia espanyola inhabilita per aquest cas el president de la Generalitat sigui ella qui quedi moralment inhabilitada.