25/4: Inconscients

Em miro els debats entre els caps de cartell (que no necessàriament líders) espanyols amb la sensació que deuen tenir sempre els colonitzats i els dissidents: que es parla d’ells sense ells. Combatent-los sense escoltar-los. Però també amb la sensació que tots aquests senyors són una colla d’inconscients. Certament, el sobiranisme català té un problema. Però aquells quatre senyors, també. No són iguals, ni tan sols simètrics. El sobiranisme té gent a la presó i a l’exili i una gran perplexitat sobre com aconseguir asseure l’Estat a una taula de diàleg. Però Espanya també té un problema, i no sembla que en siguin conscients: com governar en democràcia excloent, ocultant, silenciant i reprimint les demandes d’una part molt significativa de la ciutadania d’un territori. Fent veure que no hi són? Negant-los el dret a votar? Posant-los a la presó? Ofegant-los econòmicament? No són mètodes democràtics. Però tampoc no són mètodes útils. Les demandes catalanes d’autogovern i de reconeixement polític han sobreviscut en un segle a dues dictadures militars que estaven dissenyades –entre altres coses– per esborrar-les. Què se’ls ofereix, a aquests ciutadans? Fins ara, triar entre el mal major i el mal menor. ¿Algú es decidirà a oferir-los algun bé?