9/10: Irresponsable

L’article 56 de la Constitució espanyola diu que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Segons la interpretació més extrema, això l’exonera de tota responsabilitat legal i fins i tot política pels seus actes. Però cap llei ni cap Constitució poden exonerar ningú de la responsabilitat moral que té tota persona: la d’assumir les conseqüències d’allò que fa. Aquesta és precisament la definició de responsabilitat. Saber que allò que fem té conseqüències. Podem fer-ho o no fer-ho. Però si ho fem, les hem d’assumir. Quan el rei d’Espanya va decidir fer el seu discurs del 3 d’Octubre avalant la repressió, aquesta decisió va tenir conseqüències. Algunes van ser bones per a ell: el va enfortir davant d’alguns sectors, mitjans i partits. Però aquell dia el rei va decidir convertir-se en l’adversari explícit de centenars de milers de catalans, que havien participat en allò que ell va ordenar perseguir. Per tant, n’ha d’assumir les conseqüències. No pot esperar ser benvingut a Catalunya, si més no per part d’un sector molt ampli de la població. Probablement majoritari (només ho sabríem si gosessin preguntar-ho). Ve el rei i no és benvingut. Encara que sigui políticament irresponsable, és moralment responsable.