9/6: Jordi Pujol

Jordi Pujol, que aquest dimarts fa noranta anys, és un dels personatges més importants i influents de la història de Catalunya en el segle XX, fins avui mateix. Com tots els personatges importants –tots– és una figura complexa i polièdrica, que té moltes facetes. El personatge és la suma de totes. La imatge d’una figura polièdrica canvia molt segons amb quines ulleres te la mires –ideològiques, polítiques, intel·lectuals, morals– i encara més segons de quin lloc te la mires. Com que ha estat una figura tan important, entorn de la qual es va polaritzar la societat catalana, i la seva valoració encara forma part de la batalla política present, hi ha qui d’aquesta imatge polièdrica en voldria veure només una faceta, i oblidar totes les altres. Els qui voldrien aquesta reducció creuen que recordar que existeixen les altres facetes és blanquejar la memòria de Pujol, o tacar-la. Quina és la manera més justa de valorar-lo? N’hi ha una d’injusta i falsa: negar-ne la importància, esborrar-ne la memòria, com si no hagués existit mai ni hagués fet mai res de bo o de dolent. Per la resta, algú pot pensar que la història ja jutjarà. Però no està escrit enlloc que la història sigui un jutge únic i just. Sobretot si des del present no l’ajudem (o si l’enganyem).