26/6: Judici moral

“El terrorisme dels GAL va ser una profunda aberració, però estic convençut que Felipe González ni el coneixia ni hi va tenir res a veure ni el considerava acceptable, tot i que en fossin responsables companys seus de partit i de govern”. La frase anterior no l’he sentit dir mai. Potser l’ha dit algú, i si l’hagués dit hi hauria molts motius per discutir-la, però no l’he sentit. Els que han sortit aquests dies en tromba a defensar Felipe González, després de les revelacions de la CIA, no s’han centrat a negar que tingués cap responsabilitat activa o passiva en la creació dels GAL, sinó a reivindicar la seva obra de govern i la talla d’estadista que li atribueixen. No és que l’hagin defensat i absolt en el judici moral que correspondria a partir dels GAL. És que l’han situat per damunt de tot judici moral. Si es fes la pregunta sobre els GAL, la resposta no seria “No ho va fer”, sinó “I què, si ho va fer? També va fer moltes coses bones”. Però és que no es fan la pregunta, ni per absoldre’l. I el curiós del cas és que alguns dels qui situen Felipe González per damunt de tot judici moral per uns fets molt greus, quan parlen d’altres polítics no tan sols el practiquen sinó que proclamen que és l’únic possible, per damunt de qualsevol altre.