15/7: Kafka a Lleida

Al Segrià estan patint un rebrot molt inquietant de coronavirus. Davant del rebrot, seria totalment pertinent un debat entre experts sanitaris sobre què s’ha de fer. Amb opinions diverses. Però resulta que la Fiscalia i la judicatura han volgut platejar-ho en uns altres termes, literalment kafkians. Totalment despreocupats sobre què s’ha de fer, sense cap argumentació sanitària, han plantejat una resolució jurídica sobre qui ho pot fer i com ho pot fer. Tant se val el què. Només importa el qui i el com. En altres paraules, han considerat més important deixar clar qui mana –i qui no mana– que deixar que es faci el que cal per al bé comú. Si això, viure en el regne del procediment i de l’exhibició del monopoli del poder de l’estat, aturant actuacions necessàries, és ridícul en qualsevol tema, esdevé dramàtic quan estem parlant d’una malaltia molt greu i molt contagiosa. Més val no fer res que no pas posar en qüestió el reglament i el poder de l’Estat. Kafka té relats on parla d’aquestes coses. Per entendre’ns, seria com aturar una ambulància que va a socórrer amb urgència un ferit greu i no deixar-la passar perquè li falta una pòlissa al permís de circulació. La paperassa i els galons de qui mana per davant de la vida de la gent.