10/1: La Mare de Déu

Aquestes setmanes es fan molts paral·lelismes amb els anys trenta. I certament hi ha moltes coses que els recorden, com l’aspror amenaçadora de la bronca parlamentària. Però l’explosió de violència i dolor de l’any 1936 naixia d’una suma de circumstàncies que està molt allunyada de les actuals. En l’esclat tràgic del 36 hi va participar el problema territorial, o si es vol la qüestió nacional; hi va participar el problema militar, la tendència des del segle XIX de l’exèrcit a convertir-se en protagonista i àrbitre de la vida política; hi va tenir una influència essencial la conjuntura internacional, els totalitarismes i la seva fam de guerra; i finalment –però no el factor menys important– hi va participar el problema religiós, el pes polític de l’Església i la polarització radicalitzada en les dues direccions en torn al fet religiós. De tots aquests factors només n’hi ha un que perviu clarament: el problema territorial. Els altres s’han esmorteït o han desaparegut. Per això posa tan nerviós que l’arquebisbe d’Oviedo resi a la Mare de Déu de Covadonga perquè salvi Espanya. En el segle XXI, aquest llenguatge és ridícul. Però els antics enfrontaments (i les seves conseqüències) que evoca aquest llenguatge no són ridículs. Són dramàtics.