21/7: Les dretes partides

EscriptorAznar va guanyar les eleccions quan va unificar sota les seves ordres tota la dreta espanyola, des de l’extrem, en una única candidatura. Després d’Aznar, aquesta unitat s’ha anat trencat. Ciutadans va dividir l’espai de la dreta espanyola en dos, a veure qui se la quedava tota (també l’extrem). I el PP ha entrat en unes primàries que l’han fracturat. Són dues candidatures per a un sol espai. Com passa sovint quan un espai es fragmenta, pot créixer el seu perímetre conjunt: Ciutadans ha pres molts vots al PP, però també n’ha pres al PSOE. Per a les dretes espanyoles, la mala notícia de la seva fragmentació podria ser compensada per la bona notícia d’atreure vots d’esquerres a través d’un discurs ultranacionalista. És a dir, que un nombre suficient d’antics votants del PSOE substitueixin el seu vot tradicional, en clau d’esquerres, per un vot en clau espanyolista. Curiosa paradoxa: les majories a Madrid depenen del vot dels sectors catalans que voten en clau espanyola. Després que el PSC perdés tot el seu vot catalanista, ara el dilema de la política espanyola és veure si aquest vot català en clau espanyola es decanta pel PSOE, com havia fet sempre, o per Ciutadans, com ha fet darrerament. Són mig milió de vots, però són decisius.