15/12: Llibertat d’opinió

DES D’UNA PERSPECTIVA periodística, les decisions de la Junta Electoral sobre mitjans de comunicació són absurdes. No distingeixen entre informació, opinió i propaganda. Tirant llarg, la Junta Electoral podria regular la propaganda. Però no pot coartar el dret a la informació, que no pot ser sotmès a quotes ni a limitacions. Si un fet és notícia, els mitjans tenen el dret i l’obligació de tractar-lo com a notícia, sota el seu criteri, tant si som en campanya com si no. Els fets són sagrats i les opinions, lliures. Algú podria discutir si els mitjans públics (tots, llavors!) han de contenir gèneres d’opinió. Jo crec que sí. Però el que no es pot és coartar el dret a l’opinió en temps de campanya als professionals que l’exerceixen tot l’any, com és el cas de la Mònica Terribas. I si del que es tracta és de garantir la igualtat d’oportunitats, quin sentit té reglamentar la informació política en els mitjans públics i no en els privats? Quin sentit té reglamentar els que emeten des de Catalunya si no es reglamenten tots els que es poden seguir des de Catalunya? Les decisions són absurdes i anacròniques. Però el resultat no és neutre. El resultat és una altra distorsió greu del marc de llibertats en què s’haurien de fer aquestes eleccions.