30/11: A mitja llum

La setmana passada jo era a Andalusia i amb un amic andalús vam acabar parlant, naturalment, de la qüestió catalana. A mitja conversa ens vam adonar que hi havia una enorme dificultat per continuar parlant: mentre jo puc mirar i llegir tot allò que ell mira i llegeix, ell no té cap accés normal a tot allò que puc llegir o mirar jo. Jo puc escoltar cada dia totes les opinions, totes les notícies i totes les interpretacions que ell ha pogut sentir. Però ell no ha pogut escoltar totes les que he pogut sentir jo. Jo tinc dues versions de les coses i dues llistes de fets, i em faig la meva pròpia opinió escoltant-les totes dues. Ell només té una versió de les coses i una llista de fets. Jo puc veure cada dia les previsions apocalíptiques sobre com el Procés –i no parlem ja la independència– enfonsen Catalunya en la misèria. A ell no li ha explicat ningú els costos en imatge i en prestigi que ha tingut per a Espanya l’opció per una política de repressió davant de les reivindicacions catalanes. Simplement, perquè els mitjans a què ell té accés no en parlen, ho oculten o ho minimitzen. Aquesta ocultació dels costos per a la política espanyola, que té el meu amic andalús a mitja llum, és una de les dificultats més grans per a un diàleg franc.