18/9: Moció de censura

Fins i tot per als agnòstics en això del Barça (o en això del futbol), la recollida accelerada de les signatures de milers de socis per a una moció de censura a la Junta és una notícia interessant i un fenomen que val la pena valorar. En un món com el del futbol, on ben sovint els debats són a crits i s’esbraven en la tertúlia de taverna, que un debat es faci a través de mecanismes institucionals, reglats i democràtics és notícia. En un món on sovint la cultura dels clubs confon el president amb l’amo –ésser superior que fa i desfà messiànicament–, que els socis considerin que el club és seu i que hi han de dir la seva és notícia. En un món on els estats d’ànim depenen de si la pilota entra o no entra, que un debat sobre la Junta Directiva es plantegi també aspectes de gestió i de representació, tot i que neixi d’una derrota humiliant, és notícia. Que el debat no sigui només sobre si cal fitxar aquest o fer fora aquell, i per tant sigui en part independent del que passa al terreny de joc, és notícia. Que estar a l’oposició de la junta no signifiqui voler que l’equip perdi partits és notícia. Perquè tot això parla d’una determinada cultura associativa, és notícia. Fins i tot per als agnòstics en això del futbol. I per als ateus.