17/6: El món al revés

Diuen els seus lletrats que el Parlament espanyol no pot investigar suposades activitats il·lícites del rei emèrit perquè els fets es van produir quan encara era rei. Em sembla un disbarat. Ja sé el que diu la llei, però em continua semblant un disbarat. Sense compartir-ho, hauria mig entès que els lletrats diguessin com a excusa que els actes els havia comès quan ja no era rei. Llavors seria discutible una comissió parlamentària, perquè es podria dir que són les accions d’un ciutadà particular. Cosa dels tribunals. Però si el Parlament hi té alguna cosa a dir és perquè precisament els fets es van produir quan era rei, és a dir, quan tenia el càrrec de més alta representació de l’Estat. No té sentit que el Parlament investigui particulars. Sí que en té que investigui càrrecs públics. La rellevància política d’aquests actes –més enllà de la possible rellevància penal– es produeix precisament perquè és un càrrec públic, no un particular. Algú que aprofitaria el càrrec per a un benefici personal, que no té res a veure –al contrari, hi entra en col·lisió– amb les seves responsabilitats públiques. La resposta dels lletrats em sembla el món al revés. I com que és una resposta inspirada en la llei, deu ser la llei la que posa el món al revés.