13/7: No anem bé

La nit de les municipals semblava que els resultats havien anat prou bé als independentistes. Unes setmanes després la sensació és la contrària. Entre un dia i l’altre, a l’independentisme li han acabat anant malament tres coses que no eren òbvies aquella nit: ha perdut la Diputació de Barcelona, no ha aconseguit l’alcaldia de Barcelona i ha transmès una imatge desmoralitzadora de desunió. Aquestes coses dolentes han passat entremig de moltes de bones. Però han passat a l’escenari més il·luminat. L’independentisme anava justet de vots i no ha sabut gestionar els que tenia. I s’ha anat alimentant, amb gestos de totes mides i responsables variats, un gran clima de desconfiança. El pacte de la Diputació és un error greu que culmina uns quants mesos de tirar tots plegats llenya al foc. Si l’independentisme vol evitar que les pròximes eleccions catalanes –quan siguin– el portin a la catàstrofe, ha de decidir ja si vol ser un actor polític o si són uns quants actors independentistes que s’ajunten o es barallen a conveniència. No estic reobrint el debat de la llista única. El debat és sobre unitat estratègica. I perquè hi hagi unitat estratègica els grans compromisos s’han de pactar abans de les eleccions, no s’han d’improvisar després.