7/9: No és broma

EscriptorQuan es va saber al juny que els exiliats presentaven una demanda contra el jutge Llarena davant de la justícia belga, vam poder llegir als diaris (tradueixo): "La iniciativa dels processats per rebel·lió no té cap possibilitat de prosperar, perquè cap jutge d’un altre país té jurisdicció sobre els jutges espanyols". Que tot plegat era una broma, vaja. Ben aviat la broma va començar a ser presa tan seriosament que va provocar un terrabastall públic, un posicionament polèmic del Consell del Poder Judicial i la contractació per part de l’Estat d’un advocat caríssim. Tot i així, dimarts, abans de la primera vista fixada a Brussel·les per la demanda, encara llegíem: "S’espera que la justícia belga rebutgi avui mateix la demanda". Vaja, que s’acabaria ja la broma. Doncs resulta que no era broma i que continua. I que potser durarà. Que duri deu tenir repercussions jurídiques que desconec, però alimenta una imatge de rellevància política: mentre a Espanya la justícia va tirant endavant com una piconadora uns processos en què s’avalen, confirmen i protegeixen els uns als altres, aquesta mateixa justícia està sent jutjada a Brussel·les. Dues justícies. Dos trens que avancen en paral·lel, sense trobar-se. No és una bona imatge per a Espanya.